L’arribada del Choco a casa va ser una tarda que varem anar la meva parella i jo com molts altres dies a la prote a portar pinso pels peluts, quan la meva  parella es va fixar en una gossa que portava poquets dies a la prote, jo li vaig dir que era molt maca i que tenia moltes possibilitats de sortir adoptada en breu. Llavors li vaig ensenyar al Choco, un gos vellet  que ja feia temps que estava a la protectora i sense moltes possibilitats de sortir adoptat. Estava molt prim i al ser un gos de caça ens podem imaginar la historia que duia al darrera. Va tocar el cor de la meva parella (el meu ja feia temps) i aquella mateixa tarda que només anàvem a portar pinso, varem sortir amb el Choco, disposats a donar-li l’oportunitat d’adaptar-se a viure a casa nostra, junt amb els meus altres gossos i gats.

L’adaptació va ser fantàstica des del primer moment. Encara que ell era un gos de caça, en tot moment va respectar als meus gats, i tot i que no li agrada molt jugar, la meva gosseta Isis l’empaita fins que ho aconsegueix. Li encanta menjar (a la prote menjava molt poc) i ja porta uns quants kg engreixats. Estem molt contents de tenir al Choco a la nostra família i crec que ell també ho està de viure amb nosaltres.

M’agradaria aprofitar aquestes línies per felicitar a tot l’equip de Caldes Animal, per intentar que el temps que els animals passen al refugi sigui lo mes feliç i curt possible, i per no donar mai cap cas per perdut.

També animar a qui em llegeixi a adoptar a un gos/gat vellet. Són els més difícils de donar en adopció, els hi queda poc temps, i nosaltres podem donar-li  l’amor, l’estimació i l’estabilitat que a la protectora no sempre se’ls hi pot donar. Ells et tornaran tot això i molt més.

Gràcies Choco, per formar part de la nostra família, esperem que estiguis molt temps amb nosaltres!