A vegades no saps com, però l'univers comença a donar voltes fins que cada cosa arriba al seu lloc i tothom és feliç. Aquesta és la base d’aquesta història...de com una sèrie de coincidències va propiciar que les protagonistes de la nostra història passessin de néixer al carrer juntes, prop de la mort, i acabessin, també juntes, a una cosa on les estimen molt i molt i viuen felices amb tres gossos que pateixen els seus jocs.

Les protagonistes de la història, Ibra i Noa eren dos gatetes de menys d’un mes que van ser trobades als carrers de Caldes de Montbui amb els seus  9 germanets, tots negres com el carbó i macos com els àngels. La seva vida estava a punt d’acabar trsitement quan una dona que passejava a prop les va escoltar i es va emportar el 11 gatets a casa seva. Però aviat es va adonar que no era una situació viable i va trucar a la protectora Caldes Animal, qui va passar a recollir-los i els va dividir en dos cases d’acollida.  Per sort, Ibra i Noa van acabar en la mateixa casa amb dos germanets més i durant dos mesos es van dedicar a jugar i créixer felices a la seva casa temporal, encara que l’ombra del seu futur planejava contínuament a sobre dels seus petits i obscurs caps.

El destí, per qui cregui en ell, va volgué que en aquells dies em fes voluntària de la protectora i, parlant de tot un poc, parlés un dia amb el voluntari que les tenia en acollida. Aquell mateix dia, en una decisió ràpida, però molt encertada, vaig decidir adoptar una gateta. En anar a veure-les només quedaven dos, la resta mica en mica havien estat adoptades.

Així, Ibra va ser adoptada i va venir a viure amb nosaltres, mentre que Noa va quedar sola a la casa d’acollida....una mica trista. Però, pocs dies després, vam decidir, segurament influenciats secretament pels ulls de la Ibra, adoptar també a la germaneta que quedava...Noa. D’aquesta manera, es van retrobar novament per no separar-se mai.

Actualment viuen les dues juntes amb l’Alana, la Kira i en Jacky, els nostres tres gossos,  que les varen rebre molt bé, i encara que al principi a elles els hi feien por, aviat es van adonar que eren tan juganers com elles i que els hi podien fer moltes trastades, finsi tot, treure-li el menjar sense que ells s’enfadessin, els companys perfectes de jocs. A la Ibra l’agrada jugar amb la cua de la Kira, i la Noa gaudeix empaitant al Jacky per després sortir corrents i enfilar-se a algun lloc, entre tant, tots els altres es sumen al joc.

Tots plegats juguen, menja’n i dormen, no s’avorreixen, ...  i nosaltres gaudim cada dia veient-los tant feliços.

Sarai, Raúl, Ibra i Noa