PostHeaderIcon In memoriam

"El perro cojo". Manuel Benítez Carrasco

[...] Hacia el cielo de los perros se fue, anda que te anda, las orejas de relente y el hociquillo de escarcha.
Portero y dueño del cielo San Roque en la puerta estaba: ortopédico de mimos, cirujano de palabras, bien surtido de intercambios con que curar viejas taras. "Para ti... un rabo de oro; para ti... un ojo de ámbar; tú... tus orejas de nieve; tú... tus colmillos de escarcha. Y tú, —mi perro reía—, tú... tu muleta de plata".

Ahora ya sé por qué está la noche agujereada: ¿Estrellas... luceros...? No, es mi perro cuando anda... con la muleta va haciendo
agujeritos de plata.

Llegir poema sencer

 



Moltes gràcies Sandra per fer possible que Linx visqués els seus últims mesos en una famílñia que l'estimava com ell mereixia.

Leer más...

 


Nom: ONA
Raça: Europeu
Pel: Curt
Edat: x
Sexe: Femella
Caràcter: Tímida
Necessitats especials: Cap
Descripció:

Estat: in memoriam
En adopció des de: 2009
Apadrinat: No
Ens va deixar: gener 2013
Adopció Solidària: SI

 


Mishina va arribar a la nostra vida al febrer de 2011 i després de 6 mesos entre nosaltres ens ha deixat per anar a un lloc millor. La seva entrrada a la gatera no va ser fàcil. Per alguna raó no estava bé allà (segurament era una gateta de casa abandonada a la seva sort que mai havia tingut contacte amb altres gats) i, per això, vam decidir portar-la a una casa d'acollida on la van estimar molt fins al final. Sempre recordarem la seva cara d'àngel i el seu cor ple d'amor. Sempre et recordarem com el que eras... la millor gateta del món!

Leer más...

 

No lo se ultimamente hay muchas cosas a las que no le encuentro explicacion y ningun sentido...pero algo si tengo claro al menos para mi RUFO fue uno de los perros que mas ha tocado mi corazon, su enorme cabezota, sus ojos redondos y sobre todo su noble expresion eran capaces de derretir a cualquiera que lo haya conocido.
Siempre lo recordare asi jugando con su pelota verde en el patio de nuestra protectora, y mirandote con esa expresion de "tirame la pelota otra vez, vamos tiramela". Paseando al lado tuyo tan pancho y tranquilo, vamos que era de los mejores paseos que teniamos, en calma y disfrutando de su compañia y de sus ojitos...
La verdad es que no creo en el cielo y esas cosas...pero estoy segura de que si hay uno, el de Rufo será un prado verde lleno de pelotas de todos los tamaños y colores para que el pueda jugar y correr, el será joven otra vez,  ya nunca le dolerá nada y podrár ir siempre detrás de sus juguetes favoritos...seguró que tendrá una mano amiga que quiera acariciar esa enorme cabeza y cogerle su patita blanca.
Creo que tenemos que sentirnos afortunados de haberlo conocido y de haber podido compartir con el estos meses. No entiendo que ya no esté.. pero nada mas podemos hacer. Gracias por haber formado parte de un trocito de nuestras vidas, te queremos y siempre te recordaremos... amigo grandullón.
RUFO siempre estaras en nuestro corazon.

Veure més fotos i vídeos

 


Guru va arribar a les nostres vides en unes condicions molt i molt dolentes. El seu caràcter, fruit de la seves experiències previes, era desconfiat i poc afectuós. Però això va anar canviat poc a poc. El seu caminar "raro" amb una de les potes traseres amb vida pròpia li conferien un porte entre estrany i noble. Tothom l'estimava molt i molt , però veiem difícil la seva adopció. Fins que un dia, en animaladda (palau sant jordi) una noia, el més semblant a un àngel que puguis veure, va decidir donar una oportunitat al Guru. Amb ella va ser feliç, va poder gaudir de una llar i estimació total fins els seus últims moments.
Si al cel hi han gossos, que han de ser, els àngels segur que somriuen quan el veuen passar amb el seu caminar estrany.

Veure més fotos

 


Encara que va estar molt poc temps amb nosaltres, ja va entrar a la protectra molt afectat, tots els que el vam conèixer vam quedar marcats per un gos tan gran per fora com per dintre. Esperem que arribés a entendre que allà tothom l'estimava i que sempre estarà amb nosaltres.

 

 


Pitu ens va deixar estant a la protectora. La seva desaparició subtada va ser molt trista i difícil de pair. Com podia ser que un gos tan alegre i jove ens deixés? l'únic consol que ens ens va quedar a tots va ser saber que, almenys el temps que va estar amb nosaltres va ser un gos feliç. El vam cuidar i estimar tant com bvam poder i sabem que quan ens tornem a reunir ell vindrà a rebre'ns movent la cua i amb un somriure a la cara.

Veure més fotos

 

 

 

 


Sempre recordaré el meu primer dia com a voluntari a Caldes Animal. Moltes coses em van sorprendre i agradar: com de feliços es veien els gossos, el bon ambient que es respirava entre tota la gent i, sobretot, un gat majestuós... en GRIS. D'un tamany superlatiu, la seva presència era magnífica i hipnòtica, tot això remarcat pel seu caràcter distant que encara el feien més misteriós.
Des d'aquell dia la meva presència  a la protectora passava per una visita a la gàbia del gats on era sempre rebut, en un segon pla, pel GRIS. Poc a poc la confiança va anar creixent i cada vegada era més fàcil apropar-se a ell i, amb cura, acariciar-lo.
A principis del 2010 vam notar que aquell majestuós gat estava cada vegada més prim així que es va portar al veterinari on se li va trobar una insuficiència renal. Després d'uns dies al veterinari i unes setmanes en cas d'acollida pr facilitar la seva recuperació, en GRIS no va poder seguir lluitant i ens va deixar. Encara se m'omplen els ulls de llàgrimes quan penso en que no em vaig poder acomiadar d'ell i tinc la inevitable sensació que podia haver fet alguna cosa més per ell... si és així, ho sento molt. Però, en el fons, sé que tots vam, fer l'impossible per ajudar-lo i fer-lo feliç. Adéu GRIS, mai l’oblidarem.

 

 

 


DIC
Dic va entrar a Caldes animal en companyia del seu gran amic wisky. Tots dos feien una parella super espectacular i molt ben avinguda. Semblava que es coneguessin de tota la vida. Compartien passeigos, caseta, mimos, etc. fins que els seus camins es van separar. Dic va tenir la sort de marxar adoptat per un voluntari de la protectora que va saber omplir-lo d'amor i donar-li la possibilitat de cobnviutre amb una maravellosa família. Per desgràcia, Dic ens va deixar un temps després però amb el cor ple d'amor.

 

 
Más artículos...